Què veiem quan ens mirem els ulls al mirall?
Una part fosca i l'altra blanca. La primera es constitueix d'un cercle negre: la pupil·la i d'un espai acolorit: l'iris, ambdós coberts d'una cúpula transparent formada per la còrnia i l'humor aquós. La segona és el blanc de l'ull o l´esclera. Veiem també les parpelles, encarregades de protegir aquesta part visible dels ulls. Darrere, ocults successivament, el cristal·lí, el vitri, la retina i el nervi òptic.
La retina és una placa molt sensible. Té una espessor d´1 desena de mm. És una membrana situada en el fons de l'ull, en la seva cara interna. La travessen innombrables vasos sanguinis.
Està format per un mosaic de centenars de milions de cèl·lules nervioses fotoreceptores: els cons ( 6-7 milions) i els bastons (130 milions), que ocupen un paper imprescindible en la funció visual. Són els receptors de la llum, els colors, les formes i els moviments.
Asseguren també la visió nocturna. Els cons capten tres colors bàsics que permeten la reconstrucció dels altres colors.
Del vermell i més fosc, al blau, saben distingir més de 100 tons diferents i 750 nivells de lluminositat. La percepció dels colors varia segons la lluminositat: a plena llum, els ulls són més sensibles al groc, mentre que de nit, són més sensibles al blau. La retina transforma tots aquests elements en fluxos nerviosos que el cervell rep pel nervi òptic.
El nervi òptic es comporta com una "corretja de transmissió" de les informacions rebudes i dirigides al cervell, ja que la visió és un conjunt constituït de dos ulls que connecten entre ells a través d´ una banda del cervell. Com a ordinador és perfecte, el cervell grava, interpreta i tradueix en imatges.
Funcionament ocular
Tenim dos ulls, el que fa que puguem veure el món en relleu; som capaços en una distància d'un metre d'albirar una diferència de profunditat de l'espessor d'un fil!
Visió binocular: les imatges que perceben cadascun dels ulls s'uneixen en una sola en el nostre cervell.
La visió binocular té per consegüent l'anàlisi de dues imatges retinianes, lleugerament diferents percebudes i transmeses pel sistema visual fins al cervell.
A partir d'aquestes dues imatges retinianes ha de reproduir-se una imatge única del món exterior.
Les diferències entre les imatges donen al subjecte informacions en relleu sobre el món que l´envolta.
Els ulls tenen una capacitat d'enregistrament de moviments, poden interceptar fins a imatges fugitives i albirar esdeveniments durant 5 centèssimes de segon.
Les parpelles tenen la funció de protegir els ulls de les agressions externes, com la llum, la temperatura, els cossos estranys, de repartir la llàgrima i eliminar partícules externes.
|
